Vells murs que ja haurien d´haver caigut sembla que avui es
fan encara més grans...murs que separen a una societat cada cop més
classificada en dues parts:
Qui té i qui no té rés.
En perjudici de tot el què
significa llibertat, sembla que hem començat un camí de difícil retorn,
un camí que ens portarà, si no ho canviem, al total control per part dels
poders governants i sembla ser que aquests són els mercats.
Institucions que se saben ferides de mort intenten una
ofensiva contra la gent, arreplegant tot el què la gent ha anat guanyant al
llarg de les seves vides i robant d´una manera flagrant els seus somnis de futur
sota la bandera del bé comú, quan tots sabem que l´únic bé que els importa és “el benefici”.
El poder econòmic,enmig de tot, lliga a la gent i les penja a casa seva. El
poder polític com titella del primer, legisla tot el necessari per poder-ho aconseguir.
El resultat és una societat cada cop més pobre en recursos i
somnis, una societat cada cop més envoltada de grisos.
Lluitem per tirar a terra aquests murs... com molts altres
que han caigut en la historia de la humanitat.
Com en l´art, hem de crear noves maneres d´entendre la vida i
lluitar per polítiques on les persones realment importin.Com en l´art, hem
d´agafar els conceptes i redefinir-los per buscar nous camins.
Pintem la realitat com la sentim i la volem per a tots i no
com ens la imposen per uns quants.....
Menys polítiques absurdes i més art.
Títol: “ EL CARRER ”
Tècnica: acrílic sobre fusta
Mides: 1,20 x 90
Any: 2012
Preu: demanar per mail
